Referents
Videojocs i consoles
Nintendo DS
Un dels meus referents més important de la meua vida és la consola portàtil nipona de la meua infància. L'aprecie molt i prenc referències de la seua simplicitat i un estil gràfic característic que donava lloc a videojocs mítics.
Nintendogs
El meu primer videojoc. El vaig rebre de regal al Nadal que feia 2n de primària. M'ha agradat sempre per la seua simplicitat i el confort que causa amb el jugador.
Nintendo Wii
The Legend of Zelda (Saga competa)
Pokémon: Saga completa
Sempre he apreciat la Wii pel seu concepte com a consola. No només centrada en els videojocs, limitats segons el context d'aquesta de mercat i característiques gràfiques del moment. Si no també per la seua forma de funcionament mitjançant controls per infrarojos i un sistema basat en la selecció de canals i opcions mitjançant punter diferenciat dels controls clàssics d'altres consoles.
Una saga de videojocs que se reinventa constantment i que aconsegueix mantindre la seua essència en tot moment. Em pareix un projecte digne de mencionar, ja que aconsegueix adaptar-se a cada moment del context de la història actual segons les capacitats limitades de les consoles de Nintendo històricament.
Pokémon sempre formarà part del meu cor. Aventures noves i diferents a més a més de tota l'experiència fora d'aquests.
Splatoon 3
Aquest videojoc sempre ma causat una curiositat, des de que va començar amb la Wii U. Però és recentment on trobe una gran inspiració gràfica que aconsegueix adaptar la seua imatge acolorida a diferents moviments del disseny com les estètiques dels vuitanta o l'urbanisme actual.
Persones
Taylor Swift
Esther
Amaia
Dipper Pines
Link
He renegat d'ella durant la meua adolescència, acorralat per les hormones i el context d'institut. No va ser fins a la pandèmia on vaig començar a escoltar la seua música activament amb Folklore. D'ahí vaig començar a escoltar altres dels seus àlbums que em van ajudar a trobar-me a mi mateix així com ella ho ha fet creant-los. Per a mi, m'inspira com a artista amb la capacitat de captar les crítiques i renàixer amb cada àlbum. No només això, sinó també la capacitat de crear històries i transportar-te dins d'elles.
Crec que és de lo millor que ha pogut eixir de la segona etapa d'Operación Triunfo. Una artista original, que deixa que la seua personalitat s'apodere del seu projecte i s'empape d'aquest. Fidel a les seues conveccions artístiques i que aporta nous conceptes com per exemple fer una versió més acústica de Fiebre de Bad Gyal o traduir una cançó del seu últim àlbum (Cuando ya no sé quien soy) en Japonés per la cara.
Dipper Pines forma part de la sèrie de Gravity Falls, de Disney. Té una germana anomenada Mapple, amb la que té una relació de bessons de la mateixa edat. Dipper suposa per a mi un exemple de superació personal a banda d'infundar l'esperit de l'aventura en u mateix. Atrevir-se a les adversitats de la vida i continuar endavant.
Link, l'heroi de Hyrule, portador de l'Espasa destructora del Mal. Un home ha de tindre un referent i Link sempre serà i és un dels meus personatges de confort.
Esther és una de les poques artistes que a través de la seua musica aconsegueix connectar les fibres emocionals del meu cor. Una delicadesa amb la llengua valenciana/catalana i les emocions, combinant-les en uns productes músicals cuidats i amb molta estima. Tal com veiem a la resta de llengües, les dones són ara mateix les que propulsen la creativitat i l'originalitat del sector, com per exemple, Esther.
Albums - Cançons
1989 TV
Les teues ales
Cuando ya no sé quién soy
Fearless TV
1989 (Taylor's Version) és un dels àlbums que hui en dia escolte mínimament tres vegades a la setmana sense voler. Un dels grans àlbums pop dels 2010 i amb èxits que tots hem escoltat i ens han agradat sense voler.
El primer LP d'Esther, amb cançons que crec que preregistren el futur com a artista. D'entre elles, la meua preferida és Vies paral·leles. Tinc el disc firmat :)
El segon disc d'Amaia, on es consolida la meua apreciació a la seua música. Un àlbum que consolida el seu estil artístic a banda que s'impregna de la seua personalitat. En directe guanya molt [La vaig veure al FIB 2023 :)]
El segon disc de Taylor Swift, però regrabat en una faceta més madura de la seua etapa vital. Un disc ple d'històries d'amor i temàtiques de fantasia que ajuden a desconnectar del context global.
Programes - Series - Películes - Podcast
Saps quan una pel·licula és tan rídicula que és bona? Per a mi, és aquesta. "Dos rubias de pelo en pecho" és la concepció d'humor dosmilero cutre però increïble una vegada montat amb tots els actors i actrius, imatge, etc.
Dos "rubias" de pelo en pecho
The Good Place
Barbie
Per a mi, la millor sèrie que he vist mai. Amb un guió, actors/actrius, equip tècnic i d'efectes especials. Una sèrie amb una duració de temporades pensada des del primer moment que demostren que cap coixeja, no com altres produccions. Amb grans missatges i reflexions de la societat humana.
UNHhhh
El dolcet pal cafè
Saps pronunciar-ho? Jo tampoc. Però sí que puc confirmar que és una de les millors produccions digitals de YouTube. No només per les fortes personalitats de Trixie i Katya, sinó també pel seu humor mesclat amb un procés d'edició i efectes digitals immens.
Pel·licula dirigida per Greta Gerwig (directora i guionista increïble) plena de colors i emocions amb una adaptació de la profundització dels personatges simple però efectiva per a la majoria dels públics. Un soundtrack de deu i un repart d'onze.
Dels millors pòdcasts que escolte al meu dia a dia. Produït per gent increïble amb una flexibilitat de l'humor a la reivindicació i lluita social. Amb una cura per l'escena valenciana i originalitat.
